Existeix encara gran controversia sobre la data exacta del neixement d 'aquest club esportiu. Ningú no en dubta que el club fou fundat al poble de Vallirana al Baix Llobregat, per un grup d'estiuejants que tenien ubicades les seves torres d 'estiueig a l'urbanització La Solana. Si bé es cert que gairebé la totalitat dels seus primers membres eren residents a Barcelona capital i a l'Hospitalet de Llobregat, els primers anys del club estan lligats a Vallirana, fins el punt de esser coneguts com Los Vagos de Vallirana. Estava doncs molt estés el sentiment de que el club formaba part de Vallirana i del seu entorn.
La veritable discussió es centra a l'any de la fundació del club. Desgraciadament, no es conserven actes, fitxes, carnets ni altres documents d'aquells primers temps i es imposible precisar una data exacta. Hi ha dos teories principals al respecte:

Una primera xifra la data de fundació del club entre els estius de 1980 a 1982, coincidint amb l'adopció oficial del nom de Los Vagos i el neixement del sentiment de pertanyer a un club.
Una segona teoria remunta la data de fundació encara més enrrera, entre els anys 1977 i 1980 pel fet de que molts dels que varen formar part del club ja residien els estius en Vallirana, i ja es practicava l'esport del futbol. Donat aquest suposit, el club seria anterior al neixement del seu propi nom.

El club fou batejat com Los Vagos i, segons s'accepta tradicionalment, el nom va ser imposat pel llavors president, don Francisco Montilla. L'origen del nom es remonta a un dels clàssics derbis del dissabte al campo verde contra els rivals dels Boys United, quan Josep Mª Quini va inquirir al president pel nom del club, donat que els rivals ja en tenien un, Francisco Montilla va exclamar Los Vagos sense dubtar i aquest nom ha fet fortuna, anomenant-se així des de llavors. Per molts, aquell va ser el moment del neixement oficial del club.

Al llarg de molts anys els colors del club foren el blanc i el blau. De fet, l 'uniforme oficial d'aquells temps consistia en la samarreta blanquiblava amb franjes horitzontals i pantalons i mitjes blaves. Els numeros de la samarreta estaven brodats en negre.
Aquestes samarretes foren adquirides per tres socis del club: Antonio, Gabi i el fitxatje francés Jesus, ja que foren ells els encarregats pel president de buscar un uniforme pel club. Tot i la sorpresa inicial que va provocar, la samarreta fou adoptada de tot cor pels integrants del club i fou l'uniforme oficial per molts anys.

En una reunió celebrada a casa del segon president del club, don Jose Manuel Romera , es va decidir el segon uniforme oficial de la historia del club. Es van presentar dos projectes, un que defensava una samarreta blanquinegra a ratlles verticals i pantalons negres, i un altre que preferia una samarreta blanca amb motius grocs i morats i que fou presentada pel soci Oscar Poncela. Aquesta última va ser la guanyadora a la votació i és, a l'actualitat, l'uniforme oficiós del club ja que encara no ha estat sustituit.

Durant el breu periode en que el club fou patrocinat pel bar musical 290, es va utilitzar un uniforme que combinava el blanc i el blau, però que va caure en desús rapidament.

Fins al dia d'avui, el club ha tingut 4 presidents:
Francisco Montilla : Per molts és el veritable fundador de Los Vagos, i una figura de gran relevancia. Va ser l'únic president no elegit i es va mantenir al càrrec fins que el va abandonar per voluntat pròpia. Actualment està totalment desvinculat de l 'entitat. Sota la seva presidéncia es va viure l'época més gloriosa del club en quant a socis i triomfs esportius, i es va forjar la llegenda de Los Vagos. Va batejar al club, li va donar un uniforme i va realitzar el primer fitxatje forani de l'història de l 'entitat.

José Manuel Romera Fernàndez : Denominat el president de la transició. Sota la seva presidéncia es va lograr mantenir la unitat del club i la seva supervivéncia amenaçada de desaparició. Gràcies a les seves gestions va aconseguir llogar l'actual pista de futbol-sala on juga i entrena l'equip. Reelegit vàries vegades, va renunciar al seu càrrec.

Oscar Alegre Gutierrez : Elegit president tras la renuncia de Romera va consolidar el club en obrir-lo a nous socis apart dels històrics, el que va garantitzar la continuitat. Sota la seva presidéncia es van sanejar els comptes, introduint la figura del tresorer i la elaboració de pressupostos anuals. També va introduir regles per la pertanyença al club. No va aconseguir el recolzament necesari per que el club jugués competicions oficials. Va dimitir i no es va presentar a la reelecció.

Josep Maria Paños Pascual : Elegit al 1999 és l'actual president del club, després de la dimissió de l'anterior president. Ha sigut el president que ha viscut el canvi de mileni, i sota la seva presidéncia s'han establert els estatuts del club i s'ha adoptat un escut oficial.
En les eleccions de 2004 va guanyar Tomás Ortega, el qual no es va presentar a la reelecció. Sota la seva presidència el club va tindre dos vicepresidents,i va consolidar la secció alpina.

L'octubre de 2005 Josep M Paños va guanyar les eleccions i es va convertir en el primer president en tenir dos presidencies en anys diferents.